Confessions d'un excapellá de Taull explica la história de Francesc Ribes, un mossén heterogeni que ha passat per les parróquies de Puigcerdá (1966-1970), Llimiana i altres pobles de la Conca de Tremp (1966-1977) i Ripollet (1978).

El llibre parla de la seva infància a Taull, del seu pas pel seminari de la Seu d'Urgell, on s'hi va estar fins 1966, així com dels professors més significatius, els companys, les rutines diàries i el sistema disciplinar. Francesc Ribes també explica la gradual apertura al món exterior abans i després del Concili del Vaticà II i la insólita història del pare Joan Quer.

El llibre ofereix una mirada heterodoxa, mordaz i humana sobre la jerarquia eclesiàstica, el clergat i els laics dels anys seixanta i confessa el gradual desencant cap a la seva vocació, que el condueix a deixar l'església per convertir-se en professor. Confessions d'un excapellá de Taull és un relat mordaz i heterogeni, que parla sobre l'amistat, l'amor, el celibat i l'Església, amb una sinceritat descarnada i inusual.

• Relat sobre la vida de Francesc Ribes y su transición de sacerdote a profesor.
• Explora la jerarquía eclesiástica y el contexto social de los años sesenta.
• Incluye detalles sobre el Seminario de la Seu d'Urgell y el Concilio Vaticano II.