El moment de dir prou pretén recollir un sentiment compartit per molts catalans peró que pocs gosen expressar obertament. Es un crit que denuncia la flagrant anormalitat en qué viu la nació catalana, atenallada per la correcció política i l'acomplexament históric peró, significativament, capaÇ de manifestar-se multitudináriament en ocasions.

• Parteix d'una auditoria que analitza l'inacceptable tracte que rep Catalunya a mans de l'Estat espanyol tal com ha il·lustrat l'episodi del nou Estatut.
• Assenyala la toleráncia inaudita de qué gaudeix el franquisme residual a l'Estat, com en l'elaboració de la Llei de la Memória Histórica.
• Exposa el paper de la Conferencia Episcopal Española com a adreÇador moral de facto de la vida pública.
• Reflexiona sobre la treballada exclusió de Maciá com a referent históric i el cas Maragall com a parábola del mateix país.
• Inclou un compendi d'idees práctiques per al futur del catalanisme.